I va i justament aquest dissabte arribo al clímax del meu refredat, amb automedicació de darrera hora de la farmacèutica per a poder sobreviure a la jornada. Així que em passo el Llémena més aviat dormint que no pas participant...
Després d'una de les migdiades més llargues que mai he fet, a finals de la tarda inicio el taller de pifres i de ripataulèra. Per segon any consecutiu ens proposem de formar en dues hores la ripataulèra del Ball del Llémena. La veritat és que la bona disposició i les bones habilitats dels participants fan que tot vagi rodat i en poc temps tenim 4 peces muntades i preparades pel ball de la nit.
Cap al final del taller arriben la resta de companys de Mirabèl i la companyia. Sopem i anem cap al ball. Les proves de so ens diu l'Aniol que les farem just abans del nostre torn. Som els darrers i la cosa promet acabar tard...
El duo Doro-Pignolo obra el ball. Seguim amb la Ripataulèra del Llémena per al canvi d'escenari. Deixem pas al Dani PadPé i quan ja son la 1 de la matinada arrenquem amb Mirabèl.
El Ball del Llémena sempre és especial. L'entrorn és molt bo, la gent, l'ambient, el menjar... Un luxe malgrat la tos, la petita febre i la somnolència poder haver-hi estat de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada